WTF amb Lluc Casares Trio el 31 de març de 2014

Bé, doncs amb un magnífic regust de concert acústic amb el trio d'en Lluc Casares a la WTF d'avui al Jamboree Jazz amb l'Aurelio Santos màxim culpable de tot el que passa cada dilluns des de fa prop de 13 anys, que es diu aviat. Un trio liderat pel Lluc i amb en Pau Sala, contrabaix i Joan Casares, bateria. Lluc ha muntat aquest projecte en clau acústica, bàsicament, pel format i també perquè segur que és on ell es troba més a gust. Una molt bona primera part amb estàndards no gens trillats i algun tema propi on ja a les acaballes ha convidat al seu amic i company de múltiples vivències, en Bruno Calvo a tocar un parell de temes de Thelonious Monk i potser algun altre més. Una primera part exquisida, on l'evolució dels dos joves músics a les terres baixes és més que evident, particularment la desimboltura del saxofonista, més fresc i amb més idees i més tècnica, i també la del trompetista que ha millorat substanciosament el seu so, que ara em sembla més càlid i envellutat. Per descomptat que el Joan ha estat sublim a la bateria, tot i haver començat amb molta suavitat, ha tingut grans moments i en especial en els solos que ha realitzat que han estat brutals, per no parlar de la introducció a un tema de Monk amb pandereta inclosa. Pau Sala al contrabaix ha estat sublim, en perfecte sincronia amb el bateria i mostrant-nos el seu gran domini de l'instrument. En particular m'ha agradat la seva execució sempre rítmico-melòdica en els seus solos i la gran seguretat mostrada. Un trio de base posteriorment reforçat pel Bruno que ha brillat fent parella amb el Lluc, ambdós magnífics en melodies i solos. 

Bernat Hernàndez   by Josep Tomàs
D'altres músics que han passat han estat Jöel Gonzalez al piano; Bernat Hernández, baix elèctric; Claudio Marrero, saxo tenor, etc...La veritat és que a mi també em passa el que li passa a l'Aurelio, que la memòria em falla, tot i haver-ho escoltat ara fa 2 hores, més o menys...Hauré d'escoltar-me de nou l'àudio per identificar als artistes. En resum, dir-vos que ens ha agradat força a mi i al Carlos Sampietro, i també a tothom qui hi havia a la Cava, i la mostra han estat els aplaudiments tema darrera tema, i solo darrera solo. Una WTF no tan WTF i més estàndard, més acústica, més Jazz tal i com es pot identificar una música que es feia a finals dels 50s principis dels 60s, amb el teu permís Aurelio, i tot i el concepte acústic que jo li he volgut donar, la sonorització que sí que hi era l'ha portat amb mà destra el gran tècnic àudio-visual Leo Bianchi, i gràcies a ell els fums també han sortit i les llums s'han convertit en penombra a l'hora de marxar jo i el Josep Tomàs que com sempre ha capturat els moments més brillants, més inversemblants, més impressionants, i sinó veieu la foto que ha penjat del Bernat. De moment, aquest és el "parte"....Miquel Tuset i Mallol.

Gran Concert-Jam amb el Miquel Talavera Power Trio el 28 de mar'ç de 2014


Doncs em passa pel cap que després d'algunes històries diverses que m'han impedit deixar quatre ratlles del concert-jam del darrer divendres, dir-vos que va ser un concert de Blues en tota la regla. És a dir, Blues per un tub, tot i que també algun tema amb sabor a jazz i també a rock & roll. Un concert gratuït impressionant que els qui van venir de públic ho van entendre a la perfecció. "Com puc faltar a un concert així i a més a més gratuït?"....Això (i la pròpia convocatòria que va fer el mateix Miquel Miguel Talavera Moreno ) va fer que la Sala Xica s'omplís com mai en una Jam. Magnífic concert amb el Miquel, Miguel Ballester i Pep Perez Cucurella tot i el volum excessiu (per les meves orelles) de la seva proposta. Varen saber alternar temes marxosos amb balades de blues i d'altres. Aquesta situació em va donar peu a plantejar als nois de Sota de Palos la possibilitat de poder tocar en un moment de la Jam i de fet ho van poder fer després que pugés un jove que havia de tocar la guitarra però que finalment va tocar el piano en el tema "The Sultans of swing" acompanyant al trio inicial i amb el Toni al tenor. Un sol tema dels Sota de Palos, a un nivell sonor sensiblement reduït que ens va permetre escoltar les músiques i la melodia cantada per un del grup. Després d'ells (em va fer molta il·lusió poder-los convidar a tocar a la Jam) va pujar el combo que el mateix Miquel Talavera llisona a l'Escola de Música Sant Vicenç. Després el Mack the Knife ja amb formació de Jam Session de Jazz i un tema que va tocar a l'harmònica un alumne de Joan Pau Comellas amb el Miquel Talavera, Toni, etc...el "What a wonderfool world"....

El cansament (encara em dura) m'impedeix seguir explicant el què més va passar, la qual cosa faré el diumenge si puc. O sigui que bona nit i bon Jazz Club Societat La Vicentina en el Jaç de cadascú.



Diumenge, una hora més tard...

Encara sense editar l'àudio, (dilluns caurà) però havent vist els temps parcials i l'hora més llarga que curta del concert del M_Talavera_P_T, i amb els nivells força compensats dels dos canals, volia continuar dient-vos que després del tema que van fer els alumnes del Miquel, vam començar la Jam de Jazz amb artistes convidats, alguns d'ells els habituals i d'altres com el Toni Pato (ex profe meu de saxo a l'Escola de Música Sant Vicenç) amb el tenor i el soprano i el Jordi Uli...pare d'un dels nois del combo i gran bateria que havia passat per l'Aula de Música Moderna; l'amic i col·laborador habitual a les Jams de l'any passat amb el Geni Barry, el pianista Albert Caire; els de l'Escola Jam Session EscueladeMúsica amb lEnric Asensio, la Sílvia Juncà, el magnífic saxo alto Gaby Mirabet i el Marc...la Noelia White i el Pep Casadó, Crazy-hunter Hunter que va alternar la guitarra amb el baix del Pep Pérez..el Josep Mª Martí, bateria també aquest de Sant Cugat i jo mateix que em vaig atrevir a fer algun tema. En Jordi Llecha va venir amb el seu petit fill però gran aficionat al Jazz (venien de veure i escoltar al Jerry González, Molina i Miralta a Viladecans una de les seus de Produccions ContraBaix) i per això mateix, sense guitarra, i doncs que no va poder tocar i també perquè al seu nano, a partir d'una hora determinada se li acaben els duros (Jordi dixit)...S'ha de dir que el Pep Pérez va ser el "worker man" de la nit, com sempre sol passar amb els baixistes i contrabaixistes, per la qual cosa des d'aquí li ho agraeixo personalment.

Per parlar del públic m'agradaria comentar que va ser excel·lent com sempre, entre els quals el gran aficionat J.J. Dani el Fisio, estimat per tota la comunitat musical, el qual va venir per primera vegada al JVLC però que sembla que repetirà. També em va fer il·lusió que vingués un ex alumne meu de Camps Blancs, en Miquel Santiago, amb la seva dona i filla; i molts més com els habituals de sempre, la Mireia i el Tomàs, el Rafa, Toni, Xavi, etc...als quals els hi agraeixo de tot cor la seva fidelitat. Espero no deixar-me'n cap dels coneguts i si ho he fet, li demano disculpes. Doncs de moment això, a l'espera de si afegeixo algun comentari més després d'escoltar els àudios que segur que sí...Bon diumenge plujós.
Miquel Tuset i Mallol.