Dos concerts especials..el del Jamboree amb el Raynald Colom Quartet + Logan Richardson i el de Graduació de la Marina al Cafè del Conservatori del Liceu

Thomas, Logan i Marc  by Gani Jakupi

Avui...bé, ahir, vaig gaudir de dos concerts meravellosos....El primer el del Jamboree Jazz amb el Raynald Colom Quartet (amb el Roger Mas, Thomas Kent Warburton Jr. i Marc Ayza) & Logan Richardson...ha estat una de les experiències acústico-musicals més impressionants dels darrers temps...de veritat...De començar aplaudint els primers solos a no aplaudir-ne cap, tota la penya que omplia el pati de butaques, doncs aquest ha estat el canvi d'estatus....només volíem escoltar, sense interrompre els sons, les músiques, els ritmes que sorgien de l'escenari. Han estat una sèrie de temes encadenats, sense interrupció, on hi ha hagut un gran desenvolupament de recursos tècnics i estilístics; estones amb atmosferes amb aires del Miles més cool i aflamencat, barrejades amb estones d'un ritme trepidant del trio, liderant el mestre a la trompeta i executant una sèrie inacabable de notes a un tempo força endimoniat. 



Logan, amb el seu saxo alto, aconseguint enlluernar-nos a tots amb el seu so, a vegades un pel estripat i fent una magnífics solos. Això ha durat una hora i ha estat un temps massa curt....m'hauria quedat al segon passe, però la meva filla Marina feia el seu "concert de graduació" al Café del Conservatori Liceu, i allà que he anat a veure com enlluernava a tots els presents amb la seva proposta. Tot un conjunt de temes produïts per ella, arranjats per ella, i cantats per ella. Temes amb ritmes funky i balades; d'altres amb un magnífic groove a un tempo suau i un pel "arrastrat". Entremig, la magnífica cancó "Alfonsina y el mar" que ha cantat amb el magnífic guitarrista mallorquí, Sebastià..


Una cançó força difícil si considerem l'ampli registre en el qual la cantant s'ha hagut de bellugar....Uns greus difícils, i uns aguts que els ha brodat. Després un tema propi (amb lletra de l'Aya i col·laboració del Victor Mirallas), i al final el Gospel..."his eye is on the sparrow", el Gospel que ha cantat acompanyada del seu estimat profe, l'amic David Sam, i que han acabat tots junts, músics i cors acompanyants....Una banda formada per joves estudiants, amics tots ells, una penya magnífica amb noms com Kimi Saigi, Òscar Latorre, Iscle Datzira, Gregori Hollis, Sebastià, Arnau Figueres, Mireia Pujol, i l'acompanyant als cors, i el baixiista, dels quals, ja em perdonareu, no en sé els noms...La Tania, professora de la Marina, ha fet la presentació tot i recordant quan la Marina va fer, fa dos anys, la prova d'accés a l'Aula. Una prova on ja la va enlluernar, conjuntament amb el Jaume Vilaseca, interpretant el "His eye is on the sparrow"...Llarga vida a la música....Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú...Miquel Tuset i Mallol.

Primer Aniversari de La Ruta del Jazz

Doncs sí, ahir va ser el dia en el qual els amics de La ruta del JAZZ la Jos Bascón i el Deme Gómez van fer i celebrar amb tots els presents el seu primer aniversari, el de La Ruta, és clar. S'ha de dir també que vam poder conèixer als seus col·laboradors entre els quals la Imma Casanellas, Miquel Bricullé , i algun altre, i saludar als coneguts Martí Farré, Joan Cortès i Toni Pola , aquest darrer carregat amb el seu tenor. Va ser un acte força ben muntat, amb molt d'esforç i ganes (espero que els hi durin), en un espai ideal per escoltar música perfectament sonoritzat pels amics del Centre Cultural Collblanch-La Torrassa, amb el Joan Ventosa i els seus dos companys..ànimes del Bad Music al capdavant de sons i llums. 
De fet, el valor i la constància que han tingut i l'esforç econòmic que han hagut de fer la Jos i el Deme per tirar endavant aquest projecte hauria merescut una major afluència de públic aficionat i sobretot de músics, als quals se'ls va trobar a faltar. Un acte amb un trio de grans i joves músics de l'escena actual amb el Txema Riera, Pedro Campos i Joan Casares. 


Txema, Bronwyn, Pedro, Joan, Pau, Toni i Deme  by Joan Cortès
Un trio que va tocar una molt bona estona demostrant el seu valer, primer ells sols i després acompanyant als tres saxofonistes i una cantant que van participar en la Jam Session. La cantant em va semblar entendre que era la Bronwyn Evans, i els tres saxos, el Toni Pola, magnífic, el Deme Gómez, inspirat, i el Pau Casares, sobri, que va venir a recollir el Joan. Poca estona de Jam, però la suficient perquè el Max Sunyer i la Itziar Belil, parella en tots els aspectes de la vida, es marquessin uns passes de Lindy Hop. Max havia estat president de lAMJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya en l'anterior "mandat", i va venir a recolzar la continuïtat de la revista....En faltaven molts més, de músics....Una revista que es dedica a promocionar els concerts que es fan; una revista que fa ressenyes de discos i per tant els en fa difusió; una revista que fa entrevistes a músics de la mà del Martí, i per tant, fa difusió personalitzada dels músics, es mereixia una major assistència..."Perdoneu, però algú ho havia de dir". Aquest mes de maig ja amb el número 13. Aigh!...mal número....haurà estat per això? Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

I ara, el text d'agraïment del Deme Gómez penjat al Facebook:



La festa del 1er aniversari de La ruta del jazz ja ha passat. Ja es pot dir que hem fet fins i tot més d'un any, ja està al carrer el número 13. El Miquel Tuset Mallol ja ha fet una estupenda crònica de l'esdeveniment, no podia ser millor, mil gràcies Miquel. Però els culpables de La ruta del jazz, volem donar les gràcies a molts més. A l' Edu Castelló, el millor speaker que podíem tenir, als músics, que van tocar més de dues hores, i sobretot al Joan Ventosa, per què sense la seva col·laboració deixant-nos la sala i subvencionant l'esdeveniment, a través del Centre Cultural Collblanc - La Torrassa, segurament haguéssim patit encara més les conseqüències de la manca de mitjans. Per això la Jos i jo agraïm «tant» l'esforç, que veu fer tots per venir a la festa del 1er aniversari de La ruta del jazz.No van ser-hi tots els col·laboradors, però si la majoria, com la Imma Casanellas i el Miquel Bricullé, que es van desplaçar des de Vilafranca del Penedes. El nostre estimat Martí Farré, el nostre foto-crític Joan Cortès i la seva acompanyant inseparable, l'Anna; el Quique Molares amb el seu bon rotllo i un gran saxofonista i entès en jazz, com és el Toni Pola, vingut des de Sabadell. A tots els col·laboradors hem de donar encara més les gràcies per la seva paciència amb La ruta del jazz, amb nosaltres. Van venir pocs músics, però els que van venir s'ho van passar molt bé, com la Bronwyn Evans i la seva filla, el Max Sunyer i la seva companya Itziar Belil. Uns quants músics ens van avisar de què no podien venir, tenien bolo, fins i tot alguns eren de viatge. Molts d'altres no van dir res, però s'entén. I estic segur que ens vam deixar uns quants per avisar. El David del Jazzman, va estar a primera hora, mentre es feia la prova de so. Havia d'obrir el Jazzman a les 9, però ell va fer l'esforç d'acostar-se per estar una estona amb nosaltres. Gràcies David. D'amics van venir els millors, com l'Amadeu Carbó (també cosí de l’anima), la Carme i l'Edu, la Sandra i el Nito. També van estar presents alguns subscriptors de La ruta del jazz, per conèixer en viu i en directe qui eren els esbojarrats que la fan.

Una nit inoblidable, que pensem repetir, costi el costi. Bé, millor que costi menys. 
Deme Gómez.


Més coses....el petit recordatori als "tres tenors" circumstancials que es van trobar a la Jam de la celebració...de la mà del Joan Cortès..


Pau Casares, Toni Pola i Deme Gómez  by  Joan Cortès

Els tres tenors, Pau Casares, Toni Pola i Deme Gómez, a la recta final de la festa del primer aniversari de “La ruta del JAZZ”, celebrada el passat divendres 9 de maig, a l’Auditori del Centre Cultural Collblanc - La Torrassa de l'Hospitalet. Revista mensual, en paper, blanc i negre, en català i gratuïta. Joan Cortès.

Més coses del Joan Cortès...

Jos Bascón, Txema Rierea i Deme Gómez  by Joan Cortès

Els dos ideòlegs, suïcides i generadors de “La ruta del JAZZ”, Jos Bascón i Deme Gómez, en el brevíssim protocol a la festa del primer aniversari d’aquesta petita bogeria mensual, en paper, blanc i negre i en català. El divendres passat, 9 de maig, al Centre Cultural Collblanc - La Torrassa de l'Hospitalet.  Joan Cortès..