Un dijous de Música, (amb programa de ràdio inclòs) al Conservatori del Liceu

Doncs avui el programa 164 ha estat extraordinari, amb els New Ensemble D.O. The Next Generation liderats pel Victor Correa i després hem escoltat força temes del LP "Solstice" de Ralph Towner, amb el Garbareck, Weber i Christensen....una gran meravella que espero hàgiu gaudit d'allò més....

Carme Canela, Laura Simò i Sergi Vergés  by C. del Liceu
Un programa que he preparat a casa i que ha sortit per antena a l'hora en punt, i així he pogut anar a l'Auditori del Conservatori Liceu a l'estrena del projecte del Sergi Vergés, Carme Canela, Laura Simò, i més de 30 molt bons músics estudiants la majoria, i uns quants ja amb el títol sota el braç. Projecte que ha captivat tothom on les dues cantants m'ha semblat que havien escollit el repertori (potser no tot), i així gaudir amb els temes i ritmes que més els agraden. Tant les músiques com els ritmes han estat variats, més calents els de la Carme i no tant els de la Laura, i per sobre de tot els arranjaments que han fet sonar-ho tot de "collons". 

Tota la Big Big Band dirigida pel Sergi
Uns arranjaments del mateix Sergi, m'ha semblat entendre que també del Joan Monné , i d'altres que ara no recordo. Una secció rítmica de piano, teclat i bateria a més a més d'un bloc de percussionistes molt potent per un cantó, i una magnífica secció de cordes molt delicada, per l'altre. Entremig, una gran Big Band amb força vents, metalls i canyes, i tots dirigits per la mà destra del "worker man" Sergi Vergès. La feinada que s'ha "currat" només ho deu saber ell. Hem escoltat dues veus "curtides" per l'experiència i la vida, treballades, i d'una gran bellesa, cadascuna en el seu estil, però molt maques. 

Carme i Laura
A la Carme sempre li ha agradat ballar i així ens ho ha mostrat. Temes brasilers i una mica de salsa, tot i haver començat les dues amb un tema del Serrat, i d'altres que han fet les dues alhora. La Laura, tot i agradar-li també el ball, s'ha mantingut més controlada, en part pels temes alguns força melòdics, tot i haver-ne algun de força canyero. Un espectacle que potser hauria de veure la llum en un CD/DVD i fer més escenaris tot i la dificultat de la producció. Gràcies Sergi per l'esforç i el teu saber (i per la teva memòria); gràcies Carme i Laura per la vostra entrega, ja que s'ha vist que us ho heu passat molt bé, i a tots els joves músics per la vostra seriosa professionalitat. Finalment agrair al Consevatori haver fet possible aquest muntatge i esperar que se'n facin més com aquest. Voilà....I nosaltres que també ens ho hem passat força bé.
I després, amb la Paola i l'Emili, encara vam tenir temps d'anar al Cafè del Conservatori on hi havia un dels combos tocant estàndards amb el seu profe, el gran guitarrista Dani Pérez al capdavant. Un bona estona gaudint amb una formació reduïda, en un espai més informal però encantador, i gaudint amb el professor i els seus magnífics alumnes

Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

Raynald Colom Quartet amb Jesse Davis al Jamboree Jazz Club

Ray Colom & Jesse Davis  by Antonio Narváez
Una vegada més, les Lab Sessions dels dimarts al Jamboree Jazz organitzades per l'amic, company d'ones i director artístic del local, en Pere Pons han estat increïbles. Un pati de butaques ple de gom a gom ha aplaudit amb contundència cadascun dels temes que han fet els músics....un quartet liderat pel Ray Colom amb un magnífic pianista gallec, el Yago Vazquez, home introspectiu i concentrat que ens ha deixat una magnífica impressió en la seva primera actuació al Jamboree. La resta de la secció rítmica, els habituals acompanyants del Raynald, el grandíssim contrabaixista americà ja quasi català, en Thomas Kent Warburton Jr. i el no menys imprescindible, el gran Marc Ayza. Aquests quatre han estat acompanyats per ni més ni menys que pel Jesse Davis al saxo alto. 

Thomas Kent Warburton Jr...by  A. Narváez
De fet, en Ray ha tingut l'amabilitat de proposar a la formació els temes del seu primer mentor musical, l'home, el músic de New Orleans. Temes del mestre del saxo alto inclosos en el seu darrer disc "Live at Smalls" del Smalls Jazz Club , projecte que ell mateix va presentar més o menys l'any passat al mateix Jamboree i on també hi vaig poder anar i comprar el CD, ara a casa d'un amic que sembla s'ha oblidat de tornar-me'l...Una formació compacte amb l'afegitó del pianista Yago, molt agradable sorpresa, que esperem pugui tornar una altra vegada potser amb projecte propi. Els temes, genials i els solos més encara. Què es pot dir de gent com aquesta...només et quedes bocabadat per l'excel·lència a tots els nivells. Darrerament al Ray li agrada encadenar els temes, tal i com va fer el dimarts passat amb el Logan Richardson, i avui ha fet el mateix tot i que només lligant els dos darrers...una meravellosa balada empalmada amb el darrer tema de la nit, molt més potent. Marc ha estat "controlat" seguint un format més "clàssic" dintre de lo modern, i s'ha concentrat en marcar en tot moment el swing adequat, sense cap més altra intervenció enriquidora, amb les quals ens te tant acostumats. Ha brillat però amb solos i "quarts".

Marc Ayza  by  Antonio Narváez
Thomas ha estat soberg, acompanyant i "solejant" amb una contundència rítmica impressionant. Es notava que estava la mar de content, estava a gust amb la proposta, més estàndard que les habituals, i així ho ha demostrat amb la seva entrega permanent al projecte del Jesse. Yago ha resultat ser un pianista exquisit, amb un toc al piano força suau, massa i tot, i que ha impedit sonoritzar el piano de manera adequada, i sovint el seu so era força fluix. Després ho hem estat parlant amb l'Alex Montoliu, i aixó mateix m'ha comentat. Tot i així, Thomas ha enregistrat el concert i segur que haurà quedat la mar de bé. Joan Mas i senyora han estat també presents i gaudint en silenci d'una nit esplendorosa de música i de públic. Els dos vents, els solistes de metall i canyes, amics de fa força anys, han estat genials.


Yago Vázquez  by Antonio Narváez
Ray, tot i tocar estàndards, temes propis seus o aliens, d'un estil o d'altre, manté un missatge estilístic personal que en cap moment sembla variar, al menys per a mi. Ha trobat el seu so, i allà que s'hi queda, no de manera definitiva i segur que sempre en constant evolució. Jesse, amb un so més clàssic, el del seu alto i també estilísticament parlant en els seus solos, ens ha mostrat tot el seu saber i musicalitat. So a vegades estripat però moltes de les vegades equilibrat..
He estat compartint la música i companyia amb el Pere Foved, tot i comentant "la jugada" amb màxima discreció....Voilà. Miquel Tuset i Mallol.

Joan Monné, Gorka Garay i Pau Sala a la Traska Truska de la mà de Produccions Contrabaix

Avui a la Traska Truska amb Joan Monné, Gorka Garay Aldazabal i Pau Sala. Cosa fina i delicada...gràcies ContraBaix Produccions...
Ha estat un concert elegant per la concepció de la formació, en clau acústica gràcies a l'espai i amb una selecció de temes molt encertada. Els inicis han estat suaus amb un primer tema, estàndard, ideal per al so del tenor, el "The one and only love". Després d'aquest, en Joan ha iniciat el seu recorregut presentant el concert, músics i temes, després de fer-ho en el primer i continuar-ho fent durant la resta fins el final. 
Les sonoritats d'una formació sense bateria són potser més clares, més nítides. De fet, al piano i a la bateria, sovint els tenen marginats, ja que en un cas la formació és d'un vent, contrabaix i bateria i les menys vegades és amb piano, vent i contrabaix. En tots els casos no trobes a faltar l'instrument que no hi és, ja que t'adeqües a la nova sonoritat ràpidament, tot i que tu mateix reconeixes lo bé que sona quan hi és. És a dir, quan hi és, no sobre, i quan no hi és, no el trobes a faltar. Com som...Avui doncs, no hem trobat a faltar els sons magnífics d'una bateria, ja que, des del primer moment ens hem adequat a la proposta, difícil, tal i com ho ha dit el Joan, de tocar sense l'ajut inestimable de qui "mana" el ritme. Tot i això, de ritme n'hi ha hagut, algunes vegades provinent de les 88 tecles i d'altres de les cordes de la "berra". 

Temes propis alternant-se amb estàndards i fins i tot un tema d'en Gorka escrit per a la ocasió. Un sol passe que ha durat una molt bona estona, i amb un magnífic bis obra del pianista; un arranjament amb la base de dos magnífics temes, el "All the things you are" barrejat amb l'"'Evidence" de Monk. Els solos del Joan ens han deixat enlluernats per la seva nítida pulsació, dificultat, canvis harmònics i rítmics i per la seva nítida i clara pulsació. En Gorka ha estat segur, tranquil, tot i la responsabilitat de tocar a casa, davant la seva gent, el seu pare Iñaki..(segur però, la processó li anava per dins). El seu tenor ha estat controlat en volum, sense cap estripada, i amb un so adequat a la formació; uns solos magnífics, carregats de swing i bones maneres interpretatives. Un gran saxofonista que tindrem el proper mes de juny al JCLV on ens presentarà el seu darrer disc "El cazador de luz". 

Pau Sala ha fet de perfecte "partenaire" essent el responsable rítmic en els casos on el Joan s'esplaiava amb els seus solos. Només sentíem piano i contrabaix, l'un improvisant i l'altre mantenint la màquina rítmica. En els seus solos ha estat sobri, i l'hem aplaudit en la majoria de temes. Un concert en el qual hem aplaudit la majoria de solos tot i no haver-hi la necessitat de fer-ho en alguns dels preciosos temes...De fet, el saberut públic, i silenciós, de la Traska, ho te per la mà, i ha sabut deixar alguns finals de solo sense el soroll de picar de mans, per poder gaudir escoltant la música que continuava fent el següent company. En definitiva una magnífica proposta de la mà dels dos molinencs, els quals han estat acompanyats per un seriós i concentrat Pau Sala. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.