Geni Barry Trio al Jazz Club La Vicentina, el 19 de desembre de 2014.

Doncs el divendres 19 de desembre vàrem gaudir del darrer concert-jam del 2014 amb un trio d'excepció liderat per Geni Barry, vibràfon amb el Javier Juanco, guitarra i Nono Fernández, contrabaix. Un trio de mestres que ens van fer gaudir d'una hora llarga de temes interpretats de manera impressionant. Delicada mestria en totes les interpretacions on la tècnica va anar de la mà amb la sensibilitat dels tres músics. Els moments més intensos varen arribar mica a mica, ja que aquesta era la intenció, anar escalfant el personal i que aquest entrés en la música dels temes i s'involucrés al màxim en l'escolta i evident gaudi. 

Nono i Geni
En Geni és un vell amic i conegut nostre, ja que va portar les Jam Sessions durant més d'un any i ja li sabem les seves arts, tot i així, ens va demostrar la seva molt bona recuperació després d'un accident amb moto que li va costar una trencadissa del braç dret per dues parts. La tècnica no l'ha perdut i potser sí una mica la velocitat, tot i que en cap dels temes es va notar cap pèrdua musical de les seves habilitats. Evidentment li desitgem una ràpida recuperació i un total restabliment del seu braç.


Javier i Nono
Si el coneixíem a ell, a qui no era al Javier Juanco. Aquest és un músic que te una història compartida amb Geni i el mateix Nono, llarga i plena d'anècdotes de companys de professió els quals havien viscut mil i una situacions per explicar amb noms com els del Tete Montoliu i demés. Javier és un músic que es va formar com molts en aquells primers anys de música a Barcelona al Taller de Músics. Va compartir escenari i projectes amb multitud de músics que aleshores començaven com ell i ja darrerament sembla que la seva principal activitat musical te efecte en la zona on ell viu, Solsona i rodalies. Actualment és professor de Grau Superior al Musikene del País Basc, única escola de grau superior de música d'aquelles contrades. El seu estil a la guitarra és força delicat i totalment jazzístic en l'ona de Kenny Burrel per només citar-ne un. 

Deme i Joaquim amb Javier i Nono

Nono Fernández tampoc havia trepitjat el Jazz Club La Vicentina tot i haver-lo vist i escoltat unes quantes vegades a la que s'ha convertit la seva segona casa on toca amb gran freqüència; estem parlant del Campari Milano. Nono és professor del Conservatori del Liceu on dóna classes de combo instrumental. Entre els seus alumnes hi ha la Marina Tuset, la qual va estar-se escoltant al trio, i de manera especial al seu professor, amb el qual posteriorment a la Jam interpretaria un parell de temes. Nono va patir un aneurisma i va quedar impedit de cintura cap a vall, la qual cosa no el va impedir continuar tocant el contrabaix tot i assegut a la cadira de rodes. La seva gran bonhomia i simpatia el fan força entranyable i sempre la seva actitud dalt l'escenari és d'un total gaudi i bon rotllo, amb grans somriures i clara manifestació de passar-s'ho bé. La seva tècnica al contrabaix li val formar part de multitud de projectes on se'l requereix per la seva gran visió i imaginació a l'hora d'improvisar, fent-ho com ho fa amb una gran classe i millor swing. El tempo és perfecte com la pulsació, ambdues virtuts fan que compartir escenari amb ell sigui tot un plaer.

Víctor, Josep Mª, Javier, Nono i Marina
Després d'una hora de molt bona i suau música vam començar la Jam Session amb els músics que van venir entre els quals Deme Gómez, saxo tenor; Joaquim Castanyer, flugelhorn; jo mateix al saxo alto, Marina Tuset, veu; Victor Mirallas, saxo tenor; Josep Mª Martí, Marc i Salvador, bateries. Hi va haver moments de la Jam que varen ser força impressionants, com els que van protagonitzar Marina i Victor amb el Josep Mª Martí i la resta de la formació base i també el tema que va interpretar el Victor amb el Josep Mª i la resta. D'altres moments no ho varen ser tant d'intensos, sobretot pel public, força public assistent, donada la condició d'aficionats d'alguns dels qui vàrem sortir a la palestra. Tot i això, haig de dir que els temes que vàrem interpretar van sonar força bé. Després d'alguns estàndards, el trio inicial va fer el darrer tema de la nit, cansats com estaven després de més de dues hores de música ininterrompuda. S'ha de dir que la majoria del public assistent s'hi va quedar quasi fins al final de la jornada, tot i mostrant-nos el seu suport i també les ganes de tornar a veure a aquest grandíssim mestre, en Geni Barry i els seus companys. Miquel Tuset i Mallol.

WTF amb Llibert Fortuny Quartet al Jamboree el 22 de desembre de 2014.



Abraçada inicial entre l'Aurelio i Llibert
Una increïblement divertida i desmesurada WTF amb el Llibert Fortuny, Raül del Moral, Tito Bonacera i David Gómez. I amb alguns més entre els quals la Paula Grande, on els àudios i algun vídeo seran testimoni d'aquesta magnífica nit. Un Jamboree Jazz ple de gom a gom ha gaudit amb tot plegat..LAurelio Santos, el Leo Bianchi, lOscar De Pombo Pérez el Josep Tomàs, lAlbert Prunera el Jorge i la seva dona i molts més han, hem gaudit d'allò més. Aquestes eren les quatre ratlles escrites tot just penjades les fotos al Facebook, però se'n podrien dir moltes més, no sé jo si podré, som-hi...

Un dia que vaig arribar quasi en punt i on ja no hi havia cap cadira buida, amb un Jamboree que feia goig i amb moltes ganes d'enregistrar´-ho tot, en àudio i vídeo. En Josep i Leo ja tenien les màquines preparades per l'àudio i el Doctor ho feia en vídeo amb una càmera palplantada davant del piano, on poso jo habitualment el meu Zoom H4. Vaig fer el millor que podia fer, després de les indicacions d'en Leo respecte el volum estratosfèric que després sonaria. Vaig posar el meu Zomm al costat de les màquines del Leo i del Josep i ens vam disposar a esperar dempeus l'inici de l'esdeveniment. Aurelio va arribar ben just abans de començar i va començar a fer les presentacions dels músics deixant pel darrer al líder de la formació.

Raül, Llibert i Tito
Un quartet que sona amb una potència rítmica impressionant, de la mà del Tito i David, mentre que la guitarra d'en Raül i els saxos tenor i EWI passats pels diversos estris de hardware i software, i tots plegats fan les delícies de tot el personal. Potència rítmica i sonora (un calvari per a les meves oïdes, tapades amb els auriculars) acompanyada de gran compenetració en tots els temes que varen interpretar. És evident que estem parlant de mestres en majúscules, o sigui MESTRES, i que ja saben què han de fer, tot i així, em va sorprendre la ràpida comunicació entre ells en els moments claus, com són els canvis rítmics dintre d'un mateix tema; les entrades a les improvisacions i sobretot els finals, que els van clavar. Això que dic que sembla obvi, doncs no ho és tant si pensem que no estem parlant d'un estàndard de Jazz, súper conegut amb les As i la B perfectament conegudes i el nombre de compassos de cadascuna. Els temes que van sonar no tenien aquesta construcció i semblava que s'anaven trenant a mida que s'anaven tocant, tot i que possiblement no fossin tant improvisats...o sí. 

Llibert amb la Judith
L'humor va estar present durant tota la sessió. Amb el Llibert a l'escenari res és impossible i la "conya" es va desenvolupant amb gags inversemblants amb estones de subtil crítica. La col·laboració de la penya és imprescindible i ell l'aconsegueix sense massa esforçar-s'hi. El seu sentit de l'humor utilitzant les llengües i interactuant amb el públic és únic, a la vegada que la música que sona també ho és. Va convidar a pujar a l'escenari i va pujar una noia amb la qual varen bellugar la cintura d'allò més estimulant, he. Considerant l'època de l'any i si fem memòria recordarem que en Llibert toca sempre pel Nadal a la WTF i la conya del "fum, fum fum" va durar una molt bona estona. Va demostrar el seu domini del tempo i del ritme, reduint el tempo en una modificació del fum, fum, fum reconvertint-lo a, "Fum...........Fum, Fum". Això mateix ho va fer augmentant-lo, més fàcil de cantar que reduint-lo, on el seu control va ser brutal. Si algú que va venir s'ho llegeix ho entendrà millor que qui no va poder venir.

Llibert, Tito i Paula Grande
Les músiques varen seguir un estil marcadament funk tot i que hi va haver moments fins i tot per una mena de balada preciosa, on els sons de la guitarra i el baix ben dulcificat, amb els del saxo i d'una bateria també força suau varen rebaixar la tensió i relaxar l'ambient tot dient-nos, escolteu això tan maco gent!

Val més que escolteu el concert per acabar-ho d'entendre....

 

La Jam Session la va iniciar el mateix Aurelio sol·licitat pel Llibert i ambdós amics van compartir els primers moments d'aquesta segona part. No recordo qui va començar primer, suposo que el Llibert deuria indicar algun riff als seus companys i ells el van seguir tot començant el tema en el qual l'amic Aurelio agafaria el micro per començar la seva sessió i ben bé que ho va fer. Després l'Aurelio va convidar a la Paula Grande, la qual va gaudir d'allò més amb el gran quartet liderat pel gran Llibert. Tot i seguir la marxa, jo ja en vaig tenir prou i vaig decidir deixar descansar les orelles que força havien patit. 

Doncs ara només falta penjar els àudios i algun vídeo que vaig enregistrar...i espero que no soni massa saturat....Miquel Tuset i Mallol.
.