Pere Soto amb amics al Jamboree el diumenge 29 de novembre de 2015.

El diumenge 29 vam anar al Jamboree a veure l'homenatge que se li va fer al recentment desaparegut mestre i guitarrista, Gabriel Rosales a la vegada que també ens vam recordar del gran guitarrista brasiler Euclides Mattos el qual va patir un atac de cor que malauradament va ser fatal. Doble homenatge a dos músics que s'han deixat la pell pels escenaris d'arreu, el primer sovint acompanyant a Joan Manuel Serrat i l'altre actuant sempre en formats reduïts tot i que també acompanyant d'altres músics del país i fora.

Pere Soto va ser l'escollit guitarrista que va fer aquest homenatge amb una part dels molts companys que van col·laborar amb el seu darrer projecte "Pere Soto amb amics". Alguns d'aquests van venir al Jamboree entre els quals el seu amic australià i gran pianista resident a AmsterdamWalter Lampe. Entre els d'aquí vam poder gaudir amb en Guim Garcia Balash, saxo alto; Curro Gálvez, contrabaix; Salvador Toscano, bateria; Jordi Gardeñas, bateria; Toni Doménech, guitarra rítmica i un bon violinista que va col·laborar en un tema anomenat Ricard Vallina

Tot i que ens vam quedar en els dos passes, vam constatar que la bona assistència del primer no es va veure refermada en el segon. Ja se sap que el segon passe del diumenge és força complicat si considerem que el dilluns la gent ha d'anar a treballar tot i que no ho considero el motiu principal, considerant que el bolo va acabar pocs minuts després de les 23h. A aquestes hores, tothom, tothom està ben despert a casa seva, o sigui que perquè no anar a gaudir de bona música amb la, proposta rica i variada del guitarrista badaloní?  

Pere Soto va presentar-nos el seu darrer treball farcit de col·laboradors en el disc, als quals podríem comptabilitzar en una trentena entre els quals alguns dels presents en el concert del Jamboree i amb Carles Pineda, Jonathan Swanson, Marcelo Mercadante, Paca Rodrigo, David Xirgu, etc ,etc. Però també va encabir-hi algun tema dels seus projectes anteriors.



El concert del Pere va ser un homenatge als dos músics desapareguts però també a Django Reinhard i al "Jazz Manouche" en particular i al "Jazz Modern" en general. Temes del seu darrer treball barrejats amb algun de discos anteriors van configurar tota l'amalgama de sons que vam escoltar en els dos passes, més o menys idèntics i que nosaltres vam escoltar.






Aquí teniu doncs els llistat dels temes en el primer passe:


1.- Catgaria
2.- La geta de a mongeta
3.- Swing ping
4.- Walking out for a beer
5.- Notas de un amanecer
6.- Reformatrix
7.- Minor rumba
8.- Blues lee
9.- They said they love you

Dels 12 temes del CD en van fer 8 en el concert del Jamboree mentre que la "Geta de la Mongeta" era d'un treball anterior.
La barreja dels temes de "Gipsy Jazz" amb els altres de "Jazz Modern" va permetre fer rotacions de músics a l'escenari. Així doncs en el primer tema hi va participar en Guim Garcia mentre que després, en els temes de "Gipsy" va aparèixer en Toni Domènech a la guitarra rítmica, mentre que també passava el mateix amb els dos bateries, que a vegades van tocar junts i d'altres cadascun d'ells per separat. En un dels temes hi va participar el violinista Ricard Vallina, mentre que sense baixar de l'escenari, el magnífic pianista australià amic del Pere i resident a Amsterdam, simplement deixava de tocar els temes quedant-se assegut a la banqueta del piano. Aquest magnífic pianista és un expert en tocar "darrera el beat", com vaig constar en algun dels seus solos, a banda de tenir un magnífic "llenguatge" jazzero. Per una altra banda, l'orgue Korg del mateix local va sonar també en algunes de les composicions del líder. Aquest, va anar canviant de guitarra segons convenia el tema i així va ser que el vam veure tocar els temes més moderns amb la magnífica "Gibson Les Paul", mentre que els de Gipsy, els va alternar amb una guitarra específica per aquest estil, una magnífica guitarra Vintage "Jacques Favino" dels 70s del segle passat, amb una guitarra espanyola electrificada. Encara recordo el dia que la va estrenar. Ho va fer en una WTF dels dilluns, tot i dient-nos que només li havia costat 200€ i  "mireu com sona" també ens deia. Amb aquesta guitarra darrerament l'he vist tocar en diversos espais i sempre hi ha moments en què arriba a tocar fora del mànec i tant a prop les dues mans que ningú sap com és capaç d'extreure sons tan aguts i afinats, lluny dels "trastes del mànec de la guitarra. S'ha de dir que el Guim va estar genial en els temes que va tocar, a la vegada que els dos mestres a les baquetes, tocant força temes junts, cosa no gens fàcil. 

Curro Gálvez va estar precís, totalment compenetrat amb la rítmica del Toni quan hi era, i dels drummers quan hi eren, junts o separats. Amb tot això, seria qüestió de valorar la potència de la memòria que tenen els músics en tocar, així, de memòria, tots els temes amb els canvis harmònics adequats i fer-ho a més a més improvisant d'una manera increïble. Subtils errades que només coneixen els músics, ami seran interpretades com a tals pels oients, si no són músics, i si ho són, haurien de conèixer el tema a la perfecció per adonar-se'n, cosa que sovint tampoc passa. En fi, que va ser una demostració de tècnica a la guitarra del líder Pere Soto a banda d'una demostració de domini d'estils com el "Gipsy Jazz", "Jazz Modern" i demés. Concretament del primer, i particularment a mi, m'agraden més els temes amb una certa cadència rítmica més aviat lenta, a ritme de vals o similars, que no pas els temes més ràpids, tot i ser en aquests on es pot valorar més la capacitat tècnica del guitarrista. Continuant en això, recordo de quina manera em va agradar el darrer tema que van tocar interpretat amb la màxima suavitat i delicadesa. Una música que et transportava i així ho expressava la gent en els seus rostres i així li van dir al sempre somrient "amo" de la barra del Jamboree, l'Òscar de Pombo. Un apunt més per felicitar al tècnic de so, en Pol, el qual va aconseguir que tot sonés a la perfecció. Doncs ja per acabar, recomanar-vos de tot cor que mireu d'aconseguir el disc del Pere Soto amb amics i que el regaleu a la persona més estimada en el convenciment que el gaudirà tal i com ho vam fer nosaltres. 
Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada