Smack Dab al 55è aniversari del Jamboree. Cece Ciannotti Quintet al Campari Milano i Jess & Toni al Naya. 9 de gener de 2015

Oriol Vallès
I parlant dels concerts d'ahir, dir-vos que estic gaudint d'allò més escoltant el primer passe que van fer els SMACK DAB al Jamboree Jazz...I com vaig comentar-li a lOriol Vallès López i al Pere Pons, "Temes nous amb trempera vella", o similar. Aquesta formació liderada pels joves i encara estudiants de l'Esmuc, Oriol Vallès i Joan Casares Alcobé, ha muntat un projecte a base de temes propis amb una base de Hard Bop i del Funk Jazz de l'Horace Silver que és prou evident, al menys això em sembla a mi. ÉS clar que hi ha moltes més referències però jo incidiria en aquestes. Lluc Casares Alcobé al saxo tenor, Jöel Gonzalez Marsellach a piano i teclat Rhodes, que per lo vell podria ser un Fender Rhodes (i això que el tenia a un pam...diria que sí, que les lletres estaven esborrades pels anys d'anar amunt i avall) i completa la formació Pau Sala al contrabaix. Una formació compacta i ben conjuntada que ofereix un projecte nou que no et deixa de cap manera impassible, ans al contrari et convida a participar o bellugant-te o picant de mans, i sempre amb el cap d'un cantó a l'altre. Grans temes on les melodies són força enganxoses i no per simples i sí per senzilles i ben trobades. 
Joan Casares
Els solos han estat a un gran nivell, mostrant-nos el saber d'aquests nois, alguns més joves que d'altres. Lluc demostra dia que passa que allà pel Jazz-Department Conservatorium van Amsterdam no hi és de vacances, sinó que continua desenvolupant-se com a músic i com a persona. Pau Sala ja fa temps que és un dels contrabaixistes més sòlids de l'escena de casa nostra, i il·lusiona que tan ell com el Joël i fins i tot el mateix Lluc hagin volgut formar part d'aquest projecte encetat pels dos joves i líders de la formació. A Jöel l'estem veient de fa temps a les WTF del Jamboree, acompanyant a companys en les seves graduacions a l'Esmuc i compartint molts i diversos projectes amb els seus amics, no endebades és un pianista d'una tècnica exquisida i molt bon gust al RHODES. Els dos líders segueixen una evolució en crescendo que no sabem on arribarà però sí que ens agradaria que arribés (segur que sí) molt i molt lluny. L'Oriol el segueixo des de fa uns cinc anys on vam poder tocar junts, jo com aficionat i també amb l'altre aficionat Joaquim Castanayer i on també hi havia la meva filla Marina, amb 15 anyets, i tot gràcies al Geni Barry i recordo que hi havia el Jose Alberto Medina Quintana, L'Uri Oriol Gonzalez Orti i el Manuel Krapovickas, al Berimbau de Terrassa. Ha passat temps i ell i ella han tirat amunt i els aficionats avall, com sol, passar. 

Jöel, Oriol, Pau, Joan i Lluc
L'Oriol ha trepitjat la Nova Jazz Cava diverses vegades també am projectes propis i molt sovint a la Jam dels dijous, per no dir que hi va cada dijous. Un dels temes que van tocar al Jamboree el vaig reconèixer i resulta que el va tocar l'estiu passat al 5è Festival de Jam Sessions que fem a Sant Vicenç dels Horts formant part del Combo de l'Esmuc on també hi havia el Pau Sala i el Joan Casares. El domini de l'instrument és cada dia força més evident i el "fraseig" que n'obté és magnífic, treballant força en el registre mig de la trompeta però amb molt bon gust en els aguts, sense estridències i amb força suavitat. Joan va pel mateix camí evolutiu i ben "currat", com l'Oriol, a base de participar sovint a les WTF del Jamboree, de la Nova Jazz Cava, tocant amb el seu pare a la Vella Dixieland en alguna ocasió, participant en diversos projectes i també havent participat dos anys al Festival de Sant Vicenç, l'any passat i la primera vegada fa tres anys, quan encara era un xavalet (ara és un xaval..he) acompanyant a gent com el Xavi Torres Vicente, Pau Lligades, Albert Costa, Lluc Casares i Pol Omedes.  Joan va controlar el swing durant tota l'actuació, ben acompanyat com estava pel Pau i Jöel, i el seu gust cada dia millora a l'hora de fer els seus solos i sobretot acompanyar amb rifs exquisits tot i mantenint el tempo. En fi un projecte farcit de "marxa" a tope però deixant lloc també per les balades, fent-ne una de preciosa, d'aquelles que tant ens havien meravellat del mestre de tots, "Brownie", Clifford Brown. Una magnífica manera de celebrar aquests 55 anys de Jamboree...Felicitats.

Cece Ciannotti Quintet
Després del primer passe i xerrar una bona estona amb el Pere, Roberto i l'Oscar, vaig enfilar rambles amunt, amb metro d'una parada, per anar a veure i escoltar al gran Cece Giannotti Quintet. Vaig arribar una vegada començat el segon passe, amb un Campari Milano ple de gom a gom, i molt sorollós com sempre amb guiris xerrant sense parar i a un volum realment insultant, què hi farem. A la banda hi havia l'amic Matías Míguez, el Raül del Moral, Francesc Chaparro, etc...S'ha de dir que la majoria dels presents estàvem escoltant amb una gran atenció i que els caps anaven d'un cantó a l'altre, tal eren els ritmes vius que es varen escoltar. La música que fa Cece Giannotti Official te un gust extremadament exquisit, i les seves composicions són magnífiques, aconseguint amb la seva característica i personal veu, i guitarra, captar l'atenció del públic des de la primera nota. Aquest és un projecte que vaig poder veure de ben aprop al Jamboree ja fa uns mesos però que segur hi devia haver alguns temes nous també molt ben construïts i executats. Els efectes que utilitza el Räul en cap manera són exagerats i sí omplen de riquesa sonora les músiques interpretades. Matías va manegar el seu baix de cinc cordes amb gran solvència i en els seus solos va obtenir els merescuts aplaudiments...considereu què és un dels millors baixistes elèctrics que ronden per casa nostra i exteriors, la qual cosa veig sovint els dilluns a la WTF on ell sempre s'hi deixa caure. La resta de companys evidentment estant a nivell i ahir Cece va convidar a un amic i el seu saxo tenor en un dels temes, la qual cosa va enriquir encara més la música resultant. I del Cece només dir-vos que és un gran compositor i gran guitarrista, ahir acompanyant-se d'una guitarra acústica electrificada, però que quan agafa la seva "bona" és un fera. L'acompanya la seva bonhomia i gran humanitat que te, la qual cosa el converteixen en una espècia en extinció. 

Jess & Toni
Encara vaig tenir temps d'anar a saludar al Toni Albors i la Jessica Camacho al Naya Gastro Music. Varen ser pocs minuts, tres o quatre temes potser, suficients per donar-me compte de les bones maneres d'aquest duo que presenta un projecte barreja d'estils diversos com són el Blues, Rock i Jazz. Un espai aquest, el Naya, que està oferint una proposta variada de música on la gastronomia també te la seva gran importància. Lloc ideal per sopar i escoltar música, tot això acompanyat d'una bona decoració i un magnífic servei de barra. El so també es bo i l'espai proper a l'escenari és adequat per escoltar-ho i veure als músics de ben aprop. Em va sorprendre gratament el saber estar de la Jessica dalt l'escenari i més encara les seves interpretacions. Haig de dir que era la primera vegada que els veia en duo i el resultat va ser força positiu. Toni remena la guitarra amb una gran solvència i fins i tot el petit contrabaix elèctric que te, aquest però amb intervencions més jazzístiques amb el seu amic i meu, Albert Caire.
Bé doncs aquestes són les "quatre ratlles" dels esdeveniments d'ahir. Miquel Tuset i Mallol.

Free Jazz a 23 Robadors i Els Tres Tenors al Jamboree

Sessió doble..primer 23 Robadors amb el Free Jazz de Ivo Sans, Marco Mezquida, Marceŀlí Bayer i Johannes Nästesjö....i després Jamboree Jazz amb els Tres Tenors, assistint al darrer concert d'aquesta mini gira de les Festes de Nadal que va començar precisament al Jazz Club La Vicentina de la Societat La Vicentina. Els tres tenors que són el Cesar Joaniquet, Gianni Gagliardi Dell'Agnolo i Lluc Casares, amb una secció rítmica de luxe amb el Xavi Torres, Vic Moliner i l'ideòleg del projecte Beatles, en Joan Terol Amigó. Un plaer haver estat avui amb ells per acomiadar-los en els seus destins més enllà dels pirineus...Tot i que demà, en Lluc acompanyarà al seu germà Joan Casares Alcobé i a l'Oriol Vallès López en el nou projecte anomenat SMACK DAB Quintet, i allà que hi mirarem de ser.
 
Ivo Sans
La Free Jazz Session del 23 Vintitres Robadors Robadors ha estat tot un plaer i no he vist a ningú que s'adormís..ans al contrari i com sempre passa, l'atenció del públic i silenci només es veuen alterats pels que no entenen que haurien de callar i xerren a la barra. Avui he pogut constatar que hi ha moments màgics (la qual cosa no descobreixo ara) on la comunicació entre els músics és força evident i palpable en l'ambient i amb la "música" que fan. Ahir vaig poder gaudir d'una altra Free Jazz Session al bar Soda de Gràcia, on els músics van extreure sons inversemblants dels seus instruments.

Marcel·lí Bayer
Avui, sense arribar a aquest "extrem", Marcel·lí ha arribat a cotes altíssimes pel que fa al domini de saxo alto i clarinet, i sonant els instruments amb els seus sons naturals, excepte en alguna ocasió que ha amortit el so del saxo amb un drap dins la campana. Què puc dir d'en Marco que no sapigueu..La seva concentració durant la sessió (aquesta i totes) és total, i la seva "entrega" també. Ell sí que sovint extreu sons del piano a base de tocar les cordes de l'arpa, o tocar les tecles amortint el so de les cordes i bordons. A més a més, la seva imaginació es desborda i desferma amb una energia brutal que el fa anar a munt i avall sobre les 88 tecles del piano. Els moments de màxima quietud i silenci també hi son, i es veuen entesos, compresos per tots ells. Tots saben quan han de tocar fluix, suau, o quan un veu que ha de deixar de tocar el seu instrument perquè en aquell moment són els altres que han de fer sonar els seus. Ivo Sans i el Johannes han estat també impressionants. El primer mirant de fer sonar (i aconseguint fer-ho) de manera diferent la bateria, a moments també amortint el so dels parxes i lliscant la punta de la baqueta pels plats, deixant anar un so insistent a la vegada que delicat. 

Johannes Nästesjö i Marco Mezquida
El suec, ha fet sonar la "verra" amb el seu so, tot i sovint fer-ho amb l'arc i moltes de les vegades obtenint sons "estranys" a base de donar copets al mànec i cordes, o baixar el claviller d'alguna corda, etc...En definitiva, una sessió magnífica que ja és habitual els dijous gràcies a l'empenta del Ramon Prats, al qual podrem veure segur el proper dijous acompanyat dels seus amics. Com sempre, avui també hem col·laborat afegint calers a la guardiola i dir-vos que entre els presents hi havia el Joan Cortès Benages a primera fila (com jo) fent el seu magnífic reportatge; el Deme Gómez que venia carregat amb una pila d'exemplars de La ruta del JAZZ de gener; l'Agustí Fernàndez, assegut i escoltant amb tota la seva atenció; el Carlos Sampietro que ja comença a ser també un assidu (de fet, avui havíem quedat de compartir l'esdeveniment) i també hem pogut veure a la Celeste Alías Borjas, que també l'he vist súper concentrada escoltant els sons i les músiques que no solem escoltar a les nostres cases. 
Miquel Tuset i Mallol.

TOTS SOM CHARB, TOTS SOM CABU, TOTS SOM CHARLIE.


Un dibuix de Cabu, de Jean Cabut, gran aficionat al Jazz, assassinat conjuntament amb 11 companys més, entre els quals Charb...i alguns, els d'aquí sota. INDIGNACIÓ...


Intel·ligència sana assassinada. 


Aquestes són les paraules des del FB de Cifujazz...

Nos han asesinado a CABU.
Un monstruoso atentado en la revista 'Charlie Hebdo' en París.
Cabu, aparte de un dibujante fuera de serie, era un gran aficionado al Jazz, 40 años frecuentando festivales, clubs y conciertos, Duke Ellington, Count Basie, Lionel Hamptom.. le encantaban las grandes orquestas.
Lo llamaba “música de la libertad” la única música creada en el siglo XX.
Iba a los conciertos con su cuadernillo para tomar apuntes y se trajo centenares de dibujos de todos esos encuentros, cuadernos de viaje de un universo musical que no dejó de visitar a lo largo de su vida de dibujante.
(13 de enero de 1938 - 7 de enero de 2015)
Descanse En Paz




Magnífica WTF amb Tomàs Fosch Trio featuring Gianni Gagliardi, el 5 de gener de 2015.

Tomàs Fosch
Una magnífica WTF al Jamboree amb clau de Jazz, personal primer, amb tot de composicions del Tomàs Fosch tot i encabint algun estàndard..i després a la Jam el millor Hard Bop amb tota una colla de músics que ara mateix posaré. Text escrit quan encara tornava cap a casa.
Com sempre sol passar, lAurelio Santos ha fet la seva explicació del què és el Jamboree i d'alguna vicissitud social, com sempre fa, i avui li ha tocat als reis i la cavalcada. Tomàs Fosch Trio Featuring Gianni Gagliardi, ha encetat la WTF amb el Tomàs, piano; Gianni Gagliardi, saxo tenor; Pedro Campos, contrabaix i Robertto ......., bateria. Sobre la barra del bar del Jamboree hi havia dos CD de dos dels protagonistes, el Lluç Jazz i el Nomadic Nature; dos magnífics discos posats en diferents dies al Jazz club de Nit. 


Pedro Campos i Roberto....
He cregut identificar alguns temes que hem escoltat avui a la primera part i relacionar-los amb el Lluç Jazz, tot i que segur n'hi havia de nous, i els estàndards, ja vellets, però molt macus. Una estona de bon Jazz, relaxat en moltes de les ocasions amb un volum exquisit controlat aquesta vegada pel Pol, i que he enregistrar amb el Zoom H4 amb el desig que hagi quedat força bé. A la primera fila hi havia el Josep Tomàs i les seves càmeres i teleobjectius, el Carlos Sampietro i jo, al cantó de la pared. Sempre ho dic i avui ho repeteixo; les fotos que jo penjo són merament testimonials, per constatar la presència dels músics, i no tenen cap pretensió artística. Les del Josep i d'altres companys professionals són les que tenen tots els atributs de l'art gràfic.





La Jam Session l'ha encetat el Joan Casares, contundent i molt fresc, Matías Míguez Mastrarrigo que ha estat imponent, Rai Paz, precís, amb solos de poques notes però molt ben col·locades. 


Gianni Gagliardi i Roberto...
D'altres en pujar a l'escenari han estat el Nacho Azor, piano; Jeiko, un guitarrista americà força delicat; João Silva, impressionant tot i tocar amb l'arc esfilagarsat, l'Àlvar Monfort, trompeta, increïble. Aquesta formació ha fet un Solar força ben interpretat per després fer un Bye bye blackbird ja amb el Guillem Arnedo, bateria. Una magnífica sessió de Jazz modern al Jamboree, a una WTF, on és habitual la fusió i d'altres herbes, que l'hem gaudit tots els assistents, la platea plena, avui, de no tants guiris i força públic amic dels músics inicials i també una força colla de músics amics. Com sempre a la barra, la simpatia de l'Òscar i company....i un es pregunta...on podries anar un dilluns per gaudir amb tantes hores de música tan ben interpretada i variada? Doncs només hi ha una resposta. Miquel Tuset i Mallol.

Laura Simó & Lorenzo Barriendos Quintet al Jamboree

Laura i Lorenzo
Aquesta vegada sí només quatre ratlles del concert de Laura Simó & friends al Jamboree Jazz Club. Un projecte ideat per la Laura i arranjat pel gran contrabaixista Lorenzo Barriendos sobre la música de Burt Bacharach....amb Francesc Capella, Matthew L. Simon i Pere Foved. El Jamboree s'ha vist ple de gom a gom en els dos passes i tots junts hem gaudit escoltant aquells temes com Alfie, Raindrops keep falling on my head etc, en clau de Jazz. Em sap greu haver fet només aquestes fotos en les quals el Francesc mira cap un altra cantó i el Matthew no es veu, darrera la Laura....què hi farem...

Francesc, Matthew, Laura, Pere i Lorenzo
Un concert dedicat a la figura d'un músic que va fer música popular; temes aparentment simples però ideals per mostrar de quina manera les cantants podien mostrar el seu talent. En alguns d'ells, les modulacions de la melodia eren prou evidents i en d'altres, més diguem-ne comercials, no tant. Un mestre de bandes sonores de pel·lícules d'èxit com Alfie, i la que van protagonitzar Paul Newman i Robert Redford, traduïda aquí com a "Dos homes i un destí", etc... També va reeixir en els musicals com "Promises, Promises", on la Laura i companys ens en van fer un tast, interpretant-ne un tema. No oblidem que en els seus inicis, el mestre Bacharach va ser director musical de la gran Marlene Dietrich!. En fi, que de bon material per escollir d'entre tota la seva producció, amplíssima, n'hi havia a dojo, i la Laura i el Lorenzo en van fer una bona selecció. D'entre els músics a l'escenari n'hi havia un, en Francesc Capella, que ves per on havia compartit el mateix escenari amb la Laura, en un enregistrament fet al Jamboree el 1996 amb la Laura Simó Sextet. Un disc magnífic que segur recordarem en un proper programa de ràdio a Jazz Club de Nit. 

Pere Foved
Un altre company, en Matthew, ha col·laborat amb la Laura, així com també el mateix Francesc, en tants i tants projectes al llarg d'aquests anys, que la seva compenetració va ser total. Fins i tot vaig poder veure visibles mostres d'admiració del trompetista vers la cantant. En Lorenzo Barriendos, vell amic també de la Laura es va encarregar de fer els arranjaments de tots els temes i per a tots els instruments, com és evident. Així vam poder veure com, en un solo, el més jove de tots i magnífic bateria, Pere Foved, anava llegint el que li havia escrit en Lorenzo, resultant ser una "terrible" combinació de charles i caixa amb un ritme súper complicat. Al final  però, el premi van ser els aplaudiments de tot el públic per la feina tan ben realitzada. Uns aplaudiments que es van sentir, sovint després dels solos, i sempre després de cada tema. Un projecte on la música popular i el Jazz es van donar la mà i tots que ho vam poder gaudir. Miquel Tuset i Mallol.