Un dijous "total", Free Jazz a 23 robadors i l'Anton Jarl Coltrane Quartet al Campari Milano

Josep Mª i Àlex
Avui ha estat un dijous total..A les 19h45m ha començat la Free Jazz Session a 23 Robadors amb un sextet increïble amb Josep Maria Balanyà, piano; Ove Volquartz, clarinet baix; Tom Chant, saxos tenor i soprano; Iván González, trompeta; Àlex Reviriego, contrabaix i Ramon Prats, bateria. Una formació, la dels de sempre, que s'ha vist incrementada per aquests dos grans músics arribats de més enllà de la France, i que ens han fet gaudir d'allò més. La compenetració dels músics que no han tocat mai junts (em refereixo al Josep Mª  i a l'Ove) ha estat sorprenentment total, aconseguint ja de primeres les sonoritats adequades al context i intervenint quan cadascú li ha semblat fer-ho. Les dinàmiques d'aquests concerts són d'agrair, passant del quasi silenci absolut a l'esbojarrada i desinhibida manifestació sonora amb tots els músics desmadrats tocant a tot drap. Fa goig veure lo bé que s'ho passen, i sobretot, quan veus que un somriu escoltant de quina manera hi participen els altres. L'Ove va mostrar en alguns moments "clau" aquesta manifestació de lo bé que s'ho passava ell i la resta. Els sons que extreu el Tom dels seus saxos tenor i soprano sembla que vinguin de l'altre món, alguns, i els més, d'aquest. Balanyà es va passejar pel piano (és un dir) a base de cops de dits, colzes i talons de les sabates. Bé, concretament la sabata dreta. Iván va extreure sons estranys de la seva trompeta a la vegada que també vàrem escoltar com eren els sons de la seva respiració, així com també la del Tom.
Tom, Vicent i Anton
Àlex afegeix diversos estris al seu instrument aconseguint que el seu so canviï ostensiblement. Amb la corda fregada també n'aconsegueix alguns de diversos, i sovint hi posa agulles d'estendre pinçant les cordes. Ramon està en tot moment (com la resta) a l'aguait del què i com tocar els elements de la bateria i sempre hi participa amb la màxima concentració. En definitiva, aquest és ja un projecte súper consolidat després de molts anys d'activitats a la mateixa "cova", i tot de manera voluntària i altruista, deixant que  la resta de la penya hi col·labori amb la Voluntat.
Dir-vos que vaig anar després al Campari Milano a escoltar un magnífic quartet que no es prodiga massa amb aquest projecte. Un quartet amb l'Anton Jarl, que ha estat el líder de la formació i és l'ànima del projecte on hi ha tres pesos pesants de l'escena del Jazz, pesants com ell mateix. Vicent Macian Pla, saxos tenor i soprano; Albert Bover, piano, Thomas Kent Jr. Warburton, contrabaix i el mateix Anton, bateria han estat els responsables de fer-nos gaudir a cotes estratosfèriques. 

Albert,Tom i Anton
Malgrat la xerrameca d'algunes i alguns, hem pogut escoltar aquest projecte dedicat a Trane amb molts dels temes que ell mateix ens va deixar. Delicades balades com Naima, peces magistrals del Love Supreme, i acabant amb el bis de rigor amb el Bessie's Blues han estat només tres petites mostres del què hem escoltat. Cadascun dels músics ha estat superb en les interpretacions a solo, i també en format col·lectiu, no endebades continua essent una banda amb unes grans individualitats. He trobat a faltar gent..De fet em semblava que trobaria més gent coneguda, ara bé ens hem trobat amb l'Alex Calderon, l'Alejandro Di Costanzo, l'Ariel Vigo.....continuarà.
Miquel Tuset i Mallol.

Un dilluns a l'altre costat de les Rambles. 23 Robadors i Sala Fènix

Carlos, J. Pablo i Marco
El títol ja ho diu tot. Sembla que cada vegada costa més decidir-se on anar a escoltar Jazz els dilluns a Barcelona. Habitualment vaig a les WTF del Jamboree, i en aquesta ocasió em vaig perdre la que segur va ser una magnífica WTF amb el comiat a Paris del Raynald Colom i el seu quartet. Ja passa....a vegades no saps tots els ets i uts dels esdeveniments. Sigui el que sigui la opció d'anar a l'altre costat de les Rambles en dilluns em feia gràcia per diversos motius. El primer, veure a 23 Robadors al Juan Pablo Balcázar trio amb el Marco Mezquida, piano i Carlos Falanga, bateria; i el segon per anar a celebrar el 1er aniversari de les Jam Sessions del Raval a la Sala Fènix, on em trobaria amb el David Mengual, piano; Dani Pérez, guitarra: Marc Cuevas, contrabaix i l'organitzador de tot plegat, en Joao Vieria, bateria. 

Al Jamboree, en Raynald hi va anar amb el seu quartet habitual amb en Roger Mas, piano; Tom Warburton, contrabaix i Marc Ayza, bateria. Segur que va ser extraordinari, i pel que em va dir Marco, la Jam devia estar ben repleta de músics com en Lluc Casares, Joan Casares, Joao Silva, Paula Domínguez, etc, etc.

Juan Pablo
La primera visita que vaig fer va ser al 23 Robadors. Allà m'hi vaig presentar força d'hora, quan encara quasi no hi havia ningú. Ideal per muntar el Zoom H4 amb tota la parafernàlia necessària, que tampoc és massa. Mitja hora més tard de l'hora indicada per començar (més o menys com ens passa també al JCLV) i ja amb la sala ben plena s'hi van posar. Juan Pablo va presentar el projecte i els músics i van començar el que seria un magnífic concert a la distància més curta. 23 Robadors és ideal per escoltar la música sense cap amplificació, totalment en acústic, tot i que per gaudir-ho més t'has de posar ben aprop. Aquesta és la meva distància; en aquest cas no arribava a un metre, a la primer fila. Quelcom de similar faig al Jamboree amb la intenció de veure i sentir les "vibracions" dels músics. Sovint rebo patacades volumètriques per part d'alguns baixistes, però és el preu que s'ha de pagar per poder estar allà davant. 


Carlos Falanga
A Robadors no hi ha patacades volumètriques per la qual cosa agraeixo aquesta proposta acústica d'aquest espai. Això no vol dir que no continuï anant a les WTF a patir, la qual cosa no passa sempre. Però és que a més a més, un gaudeix amb els companys, homes i dones, que ens hi trobem, entre els quals el sempre somrient Óscar a la barra, l'Aurelio, Leo, Josep Tomàs, Albert Prunera, i tants altres.
La proposta que ens van oferir Juan Pablo i la resta va ser impressionant. Marco va estar com sempre superb, entregant-se en cos i ànima durant tota la tarda-nit. Algunes de les peces eren del Juan Pablo, mentre que Carlos també en va presentar una. Marco Mezquida va fer una interpretació a piano solo, amb aires orientals, martellejant el piano literalment, a base d'acords repetitius d'una intensitat emocional in crescendo que ens va deixar ben bocabadats. Recordo que una de les meves impressions va ser (amb un somriure inclòs) la d'una satisfacció plena pel fet de poder estar allà en aquell precís moment. 

Marco Mezquida
Després d'aquest piano solo esclatant, van empalmar amb un estàndard carregat de swing amb les escombretes del Carlos i el walking del contrabaix del Juan Pablo, i continuant la seva intervenció en el solo d'aquest estàndard del qual ara mateix no en recordo el títol. Tot i això, estàvem a la meitat del concert amb un gaudi total i encara ens havien de mostrar més habilitats en d'altres temes que tocarien, com el Niebla del disc "Rain" del Juan Pablo. Algun estàndard més també va acabar sonant per a gaudi de tots plegats, entre els quals el Ges i la Marion del Hot Blues d'Igualada, amb els quals malauradament no ens vàrem poder saludar; ja és gros, ja. Ja cap al final, Marco, J. Pablo i Carlos, ens van oferir un altre tema amb caires repetitius i amb aires clàssics que també ens va deixar clavats a la cadira. I ja després, amb una altre meravella, el Yesterdays a tot trap, van cloure la magnífica sessió en el tema que va ser el bis.


Dani, David, Wassily, bat, Paul
Una vegada acabat el concert d'aquest magnífic trio, vam anar de cap a la Sala Fènix a celebrar amb ells el seu 1er aniversari. Allà ens hi vam trobar la formació que abans us he comentat, David, Dani, Marc i Joao. Quan vam arribar, tot just estaven tocant un tema súper íntim, obra i factura dels mestres alguns dels quals comparteixen el projecte Slow Quartet. Després d'ells van sortir una bona colla de músics, entre els quals Wassily Kandinsky, contrabaix, un altre jove músic al contrabaix; el trompetista anglès Paul Evans, el pianista Gilles Estopey; un home ja entradet en anys a la bateria que ho va fer força bé, en Pascal Morente i alguns alumnes que segurament devien ser del Conservatori del Liceu. En definitiva, un espai càlid portat per una bona colla d'amics entre els quals la magnífica Jolanda Marrone, molt simpàtica i sempre amb molt bones maneres i molt convidadora ella. Joao és qui realment porta la part feixuga relacionada amb la Jam, els músics que la obren i els qui es volen apuntar a la Jam. 

Malauradament, hi ha alguns elements (sembla que només és un) que allà on van ocasionen malt de caps per diversos motius. Mala utilització dels instruments (la bateria en aquest cas), i també mala relació amb les persones, companys músics. Aquest dia no va ser una excepció i el noi es va veure al carrer sense poder destrossar cap bateria. Em sap greu el que li passa. Jo ( i tots) sé que no està bé, però ell sembla que no ho sap. Quan ve al JCLV li haig d'estar sempre a sobre per veure quina em fa. En fi, espero que es pugui recuperar.
Doncs res més, dir-vos que convé que sortim de casa per anar a escoltar Jazz en cadascun dels espais que hi ha a casa nostra, sigui la metròpoli o en els espais de la perifèria com podria ser el Jazz Club La Vicentina, que només està a 10 minuts de la diagonal. 
Miquel Tuset i Mallol.