Magnífic Concert-Jam Session amb Juan de Diego Trio & friends

Juan i Dani
Aquest divendres vam gaudir, els pocs que hi vàrem assistir, d'una gran mostra de saber fer música, una música diversa amb el denominador comú de la qualitat i evidentment el Jazz. També hi va haver d'altres estils, segons el tema que tocaven, i així vam poder escoltar una magnífica guitarra distorsionada del Dani en un espectacular solo.
El motiu d'aquest concert és la mini gira que han fet aquest cap de setmama. Primer al Jazz Club La Vicentina, el dissabte al Jamboree i el diumenge al vestíbul de l'Auditori de Sant Cugat. Juan de Diego es va retrobar amb els companys d'un projecte que van començar fa uns 10 anys. El motiu, la vinguda del Joe Smith d'Alemanya, on viu. Dani Pérez és l'altre mestre que completa aquesta formació atípica de trompeta, guitarra i bateria, sense contrabaix ni piano.

Joe Smith
Tot de temes propis van conformar una hora de música on el groove sempre hi va ser, ja que aquest sembla que és el sant-i-senyal del Juan i els seus projectes. En Juan ens va meravellar amb el seu magnífic so de la seva trompeta, plena de vitalitat i imaginació. La creació sense fronteres, seria el leit-motiv de la proposta i de la música del Juan. Molts dels temes feien  referència a successos passats de les injustícies i barbaritats viscudes a la Guerra Civil. Juan és un home d'esquerres i sempre que pot ho reivindica. Un basc convençut que les coses i situacions que vivim no són el millor pels demòcrates. Dani a la guitarra va ser un perfecte acompanyat fent la tasca d'omplir l'espai sonor d'harmonia i marcant també en alguns casos la línia de baixos. El seu control de l'electrònica és total i mai va estar superat per la mateixa controlant-la en tot moment. Els seus solos van ser precisos, farcits de licks i motius jazzístics de collita pròpia. Joe a la bateria va fer una magnífica feina, marcant el ritme com a únic referent de la maquinària rítmica. A vegades aquests ritmes eren d'un component beat ben marcat i a vegades eren més subtils amb canvis rítmics diversos, manats per la composició del Juan.

Toni, Joe, Juan, Dani i Valentí
Una vegada més, els músics no es van veure massa ben acompanyats per la gent. Un concert gratuït que va veure com a la sala xica s'hi deixaven caure una vintena de persones, tirant llarg, entre els quals, alguns dels músics que després participarien a la Jam Session, com el mateix Toni Pato, saxo tenor, profe de l'Escola de Música Sant Vicenç i amic de fa anys del Juan.
En Toni va ser el primer en estar convidat a tocar a la Jam, però n'hi va haver d'altres com el Valentí Tuset, guitarra que va poder tocar amb en Dani el qual li havia fet de professor durant no masses dies. El tema va ser el Four de Miles Davis, acompanyat dels tres mestres a més a més del Toni, l'altre mestre. La Noèlia White, veu i el seu home, el Pep Casadó, ells dos habituals com també ho és el Juan Carlos Speedy, saxo alt, van compartir escenari amb els músics. 

Alfred, Joe, Toni, Dani i Juan
Em fa goig comentar-vos la presència de l'Alfred Via, saxo tenor, el qual va compartir l'escenari de la sala xica per primera vegada amb el seu profe de saxo, en Toni Pato, a més a més de fer-ho amb el trio original i fer-ho la mar de bé amb el tema Wattermelon Man.
Vam tenir la visita per primera vegada d'un altre Toni, aquest però va baixar de Torrelles amb l'Alfons, ja quasi habitual. Diguem doncs que en Toni es va atrevir a tocar la bateria en alguns temes, considerant que aquest és un instrument que ell tenia abandonat però que ara sembla que el torna a recuperar, i a la Sala Xica ben bé que ens ho va demostrar. També ens va demostrar la seva personalitat tot i deixant de tocar en un tema determinat..segons ell, els companys ho farien millor sense ell...La Noèlia va proposar un tema que ningú coneixia, però que en Dani va fer tocant a vista els acords primer, per després fer-ho en el solo. Quin mestre.

Joe, Noèlia i Dani
Juan va demostrar la seva vessant més divertida tot i començant a tocar temes festius amb molta trempera en una vertadera Jam Session, on els mateixos músics es divertien tocant qualsevol tema que un altre suggerís. Pep Casadó també va tocar abans que passés tot això darrer, que va ser quasi al final, pràcticament amb ningú de públic, excepte el mateix Alfons i el Toni i la Mireia de Rubí. En Gustau ens va tornar a acompanyar amb les seves màquines, fent fotos i vídeos de HD, com també va fer el passat divendres amb el magnífic concert d'en Fèlix Rossy Quintet. Quan les tingui ja en posaré algunes aquí, tot i que de moment en poso alguna de les que vaig fer jo mateix. Gràcies Gustau.Miquel Tuset i Mallol.

Marco Mezquida solo, al Jamboree...sensiblitat, delicadesa, energia, imaginació, llibertat...

Marco, by Antonio Narváez
Tot i arribar una mica tard per culpa del tren, no ho he fet a misses dites, i he pogut emocionar-me, com tothom que hi era, al Jamboree Jazz, amb la música tan excelsa i la manera desenfrenada, lliure, com ell es dóna, com ell s'entrega a la seva pròpia interpretació per a gaudi propi i aliè. Les sessions de Free Jazz amb el Ramon Prats al 23 Vintitres Robadors Robadors, han conformat un músic complet, on la tradició hi és perquè la va estudiar, i també perquè segur que li agrada interpretar aquells magnífics temes, els estàndards, però també hi ha la modernitat, la contemporaneïtat, la llibertat d'escollir el so que seguidament sonarà a part del so característic de les tecles del piano. Sons del piano barrejats amb els de les cordes i bordons tocats amb les ungles dels dits. 

Marco, by Antonio Narváez
El so de les fustes de separació de l'estructura interna del piano barrejat amb el de la pandereta o els d'una mena de caragols o similars. Quan he arribat, estava fent-lo sonar a la màxima intensitat, tot i picant-lo amb tota la força, controlada, i amb les dues mans. Així s'ha passat una estona, buscant diferents sonoritats amb aquesta insistència. Poc després, els silencis s'acompanyaven d'algunes notes, després, una reiterativa persistència en el teclat més agut, amb el so de la corda barrejat amb el so de la fusta, com si volgués presentar-nos i dir-nos....nois, els sons són tots aquests, no només els més purs de les cordes. Seguiria comentant, perquè estic recordant, però les quatre ratlles s'acaben amb la imatge clara d'un dels bisos, el "Creciente", dedicat a la lluna, on l'emoció que he sentit, he viscut, (i jo diria que més gent també la deu haver viscuda) m'ha fet entendre el perquè m'agrada tant la música, i per això aquesta emoció s'ha traspuat en quatre gotetes que han caigut dels meus ulls, Marco Mezquida. Miquel Tuset i Mallol

Programa 195 dedicat a Moonjune Records amb Dusan Jevtovic, Dewa Budsana i Moraine


Aquest dimecres i dijous a partir de les 22h, dedicarem el Programa 195 a l'editorial Moonjune Records, dedicada al Jazz-Rock-Progressiu, amb el darrer treball del Dusan Jevtovic, "Am I Walking Wrong?"; l'ultim també del Dewa Budsana, gran guitarrista indonesi, "Surya Namaskar" i acabarem amb el també darrer treball del grup Moraine i el seu "Groundswell"....Ara ja ho podeu veure i escoltar tot al blog del Jazz Club de Nit, a l'adreça següent:

http://jazzclubdenit.blogspot.com.es/2015/02/programa-195-moonjune-records-amb-dusan.html