1.- Ramon Prats, Josep Mª Balanyà, Albert Cirera i Julián Sánchez a 23 Robadors.
Una sessió magnífica amb la participació estelar de 3 convidats els quals veiem però no massa sovint en aquest espai. Ramon Prats n'és el coordinador de fa uns anys i per aquí hi solen haver d'altres músics com l'Ivan González, Àlex Reviriego, Ivo Sans, Pol Padrós, Marcel·lí Bayer, Tom Chant, etc...Aquest dijous vam tenir la presència d'un dels pianistes més personals que ha fet d'aquest tipus de música la seva quasi única expressió musical, en Josep Maria Balanyà. Músic aquest que viu i treballa a Alemanya, a Bremen crec i que ves per on ve del món del rock-progressiu de finals del 70s havent tocat amb gent amiga com varen ser els "Carretera y Manta", projecte liderat pel guitarrista Francesc Martí, Cesc i d'altres companys.
Els altres dos convidats tenen també un no tant llarg historial en el món de la lliure improvisació i són uns mestres en els seus instruments, l'Albert Cirera i Julián Sánchez, el primer d'Igualada i l'altre de Granada. Ambdós han participat en diversos projectes com la Free Art Ensemble i col·laborat en projectes com el Memoria Uno de l'Ivan González. La sinergia que van crear tots quatre va ser força interessant i com sempre dic, si voleu llegir bons textos d'aquestes sessions i les que l'amic El Pricto fa al Soda, les Discordia Sessions podeu fer-ho entrant al web ajazznoise on l'amic Dave Foxall deixa escrites les millors impressions. http://ajazznoise.com/
2- Carlos Martín "Converging Roots", al Jamboree.
Doncs ara mateix amb el projecte de Carlos Martin...ell mateix amb trompeta, fiscorn, trombó i percussions, i ells, immensos ells, Luis Perdomo, Mimi Jones, Perico Sambeat, Vicent Macian i Marc Miralta. Una formació potentíssima gràcies als dos primers, vinguts de Nova York però sense oblidar els altres tres, els "nostres" tres, que han estat impressionants. El què més m'ha impactat, a banda de la mestria dels músics, han estat les composicions del Carlos. El ritme, moltes de les vegades totalment desbocat ha "xocat" de ple amb una preciosa balada rallant lo sublim melòdicament parlant. Hi ha hagut moments de tot tipus i un dels més potents, a banda del llarg solo del Marc en la intro d'un tema, han estat les conegudes com a batalles de saxos i que han protagonitzat els dos amics. Només entrar al Jamboree i saludar al Perico i al Carlos, tot i dient-li que si li faria gràcia que ho enregistrés. La resposta ha estat afirmativa amb carta blanca fins i tot per penjar-ho al blog. Així dóna gust...de les altres maneres també, però no tant. Respect! Un projecte que s'enregistrarà a Girona, al 44.1 la setmana vinent i que espero surit el més aviat possible en format físic i rodó. Per descomptat que quan el tingui, si el Carlos me l'envia, que sonarà al Jazz Club de Nit, i segur que el tornarem a veure al Jamboree quan ja tingui el treball editat....
Però ara, amb més calma, només dir-vos que aquesta formació va tenir una base rítmica de primer ordre que sembla tenen un compromís al Festival de Jazz Granollers. En Luís Perdomo va estar genial en un Jamboree ple d'aficionats però també d'alumnes de diverses institutions, alumnes de vents, cordes, baquetes i tecles, enlluernats com tots els presents tot i escoltant les grans interpretacions de tots ells. El pianista va estar sublim, aportant la pulsió "latin" en els moments adequats i fen que l'actuació fos una festa. La contrabaixista Mimi Jones va estar sobria i precisa, també, sobretot en alguns dels temes on els acords del Luís anaven alhora amb les notes del contrabaix tot i acompanyant al Marc en els solos. Uns acompanyaments amb trampa rítmica a mode d'anar canviant el moment on s'havien de fer. El líder es va mostrar contundent amb la proposta, ell, al capdavant de tota una secció de metalls i percussions fen la seva primera intervenció amb la trompeta.
Després les tumbadoras, el cajón, el trombó i el fiscorn...tot un músic amb domini total i absolut del concepte global de melodies i ritmes. Els dos vents van estar sublims, cadascun d'ells, formant la "front line" i amb les batalletes que he comentat. Els moments màgics hi van ser en moltes ocasions i una també va ser quan després d'escoltar el saxo alto del Perico, amb la màxima sensibilitat i delicadesa alhora que amb el seu magnífic so, intervingué el tenor del Vicent seguint amb la mateixa línia melòdica i sensibilitat. Val a dir que qui això escriu, no havia assistit a un solo de bateria introductori d'un tema (primer el va iniciar el Carlos al cajón..) tant llarg i tant ben executat. En Marc no va fer només un solo, va fer tota una exposició melòdico-rítmica del tema que posteriorment escoltaríem. Estant tothom pendent de com anava evolucionant i sense esbrinar el moment en el qual l'havia d'acabar, semblava que ningú tingués cap pressa en que això finalment passés. Una vertadera màquina rítmica, el Marc. Dir-vos també, que tot això va sonar a la perfecció gràcies a les mans destres de l'Alex Monsoliu, que a la barra hi va haver la simpatia personificada per l'Òscar i que com sempre haurem de dir-li al Pere Pons que moltes gràcies per donar suport a aquest tipus de propostes. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada