Jonathan Kreisberg Quartet featuring David Kikoski al Jamboree, 17 de maig de 2016

Doncs aquestes varen ser les impressions del dia després penjades al Facebook..

Avui encara amb les bones vibracions del concert d'en Jonathan Kreisberg Quartet amb el mestre David Kikoski, Rick Rosato i Colin Stranahan. Un bon concert on la distribució d'instruments a l'escenari va ser la clau de volta de tot plegat, amb el piano a la dreta, el líder a l'esquerra i la base rítmica al mig. Un primer set ple d'aficionats i alguns músics el va encetar amb un "Stella by Starlight" magnífic. Al Jonathan li agrada fer unes llargues introduccions a guitarra solo per després continuar amb el tema, a vegades bopper o amb balada. El segon tema va ser brutal, ara ben vist i recordat, amb un magnífic solo del mestre Kikoski. Passa però, i sol ser quasi sempre, què quan escoltes un projecte nou per primera vegada se't pot fer difícil introduir-t'hi a la primera, la qual cosa es complica si els temes són complexes o difícils de seguir. A mi em va agradar la fluïdesa de la música, amb una balada preciosa com a tercer tema, amb un Kikoski a l'espera, inicialment, tot i seguint amb el cap el tema interpretat pels altres. Una base rítmica que va funcionar a la perfecció, amb la música ben apresa i sense papers, els quals sí els tenia el convidat de luxe al piano. Passa però que els temes llargs i amb elucubracions noves per a nosaltres poden ser difícils de seguir, la qual cosa va poder passar-li a més d'un. No hi ha dubte de la mestria del guitarrista, el qual no va abusar en cap moment de l'electrònica, podent-ho fer, tot i tocar amb un volum per a mi massa elevat, coses dels meus acúfens, potser. El quart tema el va iniciar el baterista Colin Stranahan amb una llarga introducció a base de cops al canto de la caixa amb aquesta esmorteïda per després afegir-s'hi el líder a base de brillants acords i posteriorment la resta de companys, en un tema que va esdevenir força potent en interpretar a la vegada la melodia, guitarrista i pianista, melodia força complexa i a un tempo endimoniat. Un tema dominat pel duet guitarra-bateria amb aquest darrer en un permanent quasi-solo i mostrant-lo precís i potent. 

Jonathan va brillar en un magnífic solo mentre Kikoski l'acompanyà en els darrers moments i li agafà el testimoni en un solo marcat per alguns rifs latins a base d'acords i una magnífica combinació de mà dreta, lleugera i precisa, i l'esquerra, percussiva en la seva execució, en un excel·lent solo del mestre americà. Després, solo del baterista per seguir amb l'ona iniciada pe ell mateix i així acabaren el tema amb la melodia a dues veus, guitarra i piano. Van acabar el primer set amb un magnífic tema a ritme latin iniciat també per una curta intro del líder i mestre Kreisberg. Ben aviat ens vam veure imbuïts de les melodies d'aquest preciós tema i amb la improvisació del seu compositor i gran guitarrista. El so de la seva Gibson em va agradar per la seva calidesa a la vegada que a voltes la seva moderna electrificació. El fraseig ràpid i pulcre, amb l'absència total de notes "falses" va ser constant durant aquests més de 50 minuts del primer set. Ai, ai, que ens vas "robar" un tema, bandarra...he..he. Kikoski s'hi va afegir amb un solo magistral, ben bé a la seva salsa, mentre Colin i Rick refermaven el trio concept amb solvència. En definitiva un concert que segurament va ser fins i tot millor i segur que diferent (ja ho va dir ell mateix) en el segon passe...de camí a menjar-nos una pizza per no tornar, ens vam trobar al Dusan i parella, que hi anaven amb les ganes a punt per gaudir d'un magnífic concert, la qual cosa segur van aconseguir. Una vegada més, agrair-li al Pere Pons el poder gaudir a Barcelona, a la nostra cova-cava d'aquests magnífics músics en un directe proper, el més proper i amb el millor so, aquesta vegada per la mà destra de l'Alex Monsoliu.