Doncs com que ja tocava actualitzar de nou el blog ens hi posem amb el
magnífic concert que va fer Marina Tuset New Quartet al Jazz Club La Vicentina
en el Concert de Reis del passat 7 de gener.
Sempre que podem ens ho fem venir bé quan Marina és per aquí de vacances
musicals i la convidem a presentar els seus projectes sempre engrescadors. Ella
també te força seguidors per tot arreu i més a casa seva, al seu poble, amb la
seva gent, amics i família.
En aquesta ocasió la nostra cantant ens va voler sorprendre acompanyada
d’un dels referents musicals del nostre país, el gran guitarrista, músic i
compositor Jordi Bonell. Aquest mestre ja ha col·laborat amb ella tot i fent un
tema de Wayne Shorter amb lletra d’una amiga del Liceu en un tema on no n’hi
havia i on els gestors de Shorter no van donar el permís per poder-lo editar en
el seu primer treball discogràfic “Sweet Lights”. La qüestió sembla que encara
està pendent d’aprovació i els hauríem de despertar del somni on sembla que
s’estan i dir-los que ja està bé, que permetin que s’editi, carall.
Els altres companys van ser els habituals amics de la cantant, en Víctor
Mirallas, saxo tenor i clarinet i Arnau Figueres, percussions diverses. Un
quartet, el New Quartet que ens va oferir de tot i més de músiques delicades
escollides per la líder. La magnífica forma del jove crac Mirallas i el seu
creixement sense possible aturador després de participar en la gira “Sirope” de
l’Alejandro Sanz, gira que la portat a rodar per quasi tot el món, si més no
l’occidental. El primer tema que van tocar va ser Dindi fent tot ells una magnífica
interpretació, ella cantant delicadament i amb la veu dolça com només ella te.
Víctor va desenvolupar un magnífic solo amb el saxo tenor a un bon tempo, el
del tema, que va ser delicadament viu. Bonell a la guitarra va acompanyar
alhora que l’Arnau de manera perfecte. Un tema preciós per començar però al
qual va seguir-ne un encara més delicat, on Mirallas ens va fer gaudir d’allò
més amb el clarinet en un solo reeixit
de textures diverses, totes delicades, que casaven a la perfecció amb la encara
més delicada veu de Marina. Un tema cantat en castellà d’una delicadesa
suprema. Però és que el següent el va encetar a la guitarra el mestre Bonell
amb una llarga i magnifica intro en el tema cantat en anglès del seu disc
anomenat “Who Said”. 
El clarinet volant al costat de la veu, la percussió
acaronant-la i la guitarra recolzant-la. La melodia sonant inicialment amb el
clarinet per després evolucionar en un magnífic solo d’aquest jove crac per
després tornar a la melodia. Un tema força més entretingut cantat en castellà
anomenat “El panquelero” amb ritmes càlids del carib i del mestre Oscar de
León, aquest amb més marxa salsera. Ells també la van fer aquesta marxa salsera
i el jove al saxo tenor també va fer-nos de nou un magnífic solo, alhora que
guitarra i percussió acompanyaven la mar de bé. |
| Òscar de Pombo i Juana Muñoz |
Seguidament li va tocar a una balada de Jazz anomenada “Tenderly”
interpretada per innumerables cantants com la primera en fer-ho, Rosemary
Cloony encara no essent un estàndard de Jazz, i posteriorment per Billie
Holiday i ja essent-ho. Marina i els seus amics ho fan fer perfectament ella
amb la seva prístina veu i els amics acompanyant-la delicadament. La guitarra
de Bonell va literalment volar per sobre els núvols rítmics acaronant el tema
amb la seva interpretació, i sempre al seu costat, saxo tenor i percussió,
Mirallas i Figueres, fent-li costat per després deixar pas a la magnífica veu
de Marina en un tema, el més delicat aleshores, de la tarda nit d’aquest
dissabte de Reis. El primer passe el van cloure amb un altre tema càlid
anomenat “Tuyo”, tema de Rodrigo Amarante i que Marina i els seus amics van
desenvolupar delicadament, també. Tuyo será...Mirallas al clarinet va enlairar
el tema força amunt en un solo farcit d’imaginació i bon gust interpretatiu per
deixar pas de nou a la veu de Marina encarant el final d’aquest primer Set.
El segon passe va començar amb la Marina al piano i cantant un altre
tema propi anomenat “Es así”. Sembla que
el fet d’estar-se a Berklee i compartir estudis amb molts estudiants
d’ascendència hispana l’ha fet cantar en espanyol alhora que evidentment en
anglès. Per quan algun tema en català, videta? Després ens va tornar a acaronar amb el preciós tema “Alfonsina y el mar”,
tema de Ramírez i Luna i interpretat per Mercedes Sosa entre moltes i molts
artistes. Un tema interpretat a un tempo una mica més viu del habitual, i on
Victor ens va tornar a enlluernar amb el seu solo a clarinet. Després es va
atrevir a interpretar el tema de Shorter amb lletra d’una col·lega del Liceu,
una preciosa balada amb la única presència acompanyant del Jordi a la guitarra,
com van fer a Temps Record, tema que no va poder sortir en el disc com ja us he
explicat. Bé, encara quedarien tres temes més, magnífics tots tres i amb
interpretacions reeixides i evidentment aplaudides per tots els presents, força
munió que va fer que la Sala Xica tingués un molt bon aspecte. “Mi amigo
Cubano” primer, després “Perdido” i per acabar amb el mateix tema que van
començar Dindi i cloure un magnífic i delicat concert aconseguint que tothom
sortís de la Sala Xica amb el somriure als llavis i amb les millors sensacions. Miquel Tuset i Mallol.
.jpg){kind=link}
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada